Cal tenir sempre una càmara ven a prop, no se sap mai per on apareixerà l'oportunitat.
Aquest cop la compacte de la meva filla va salvar el tema.
Tot prenent el cafè del matí una llum extranya em clicava l'ullet per la terrassa de casa... collons! (perdó) però es lo primer que s'em va passar pel cap, i "hòstia p..."! (perdó un altre cop) es lo segón que s'em va tornar a passar pel cap perquè tenia la Sony a la feina.
La següent reacció va ser regirar el calaix del moble del menjador per trobar-la i.... sí!, aquí estar!, la compacte de la nena (algo és algo vaig pensar).
Després corre, on son les bambes?!, es igual no hi ha temps, l'experiència em diu que això durarà molts pocs segons... i sense pensar-mo dos cops, m'enfilo al terrat per l'altell i ... allà estava, majestuós tot ell, increiblement complet.
Després de quatre malaverismes per evitar antenes i altres "artefactes" a l'enquadre, vaig aconseguir una posició lo suficientment digne per immortalitzar el moment, i aquí teniu el resultat, no és una de les 12 però déu ni do.
Espero que us agradi...
Càmara Nikon compacte sense opcions de tirar en manual ni raw.
Revelat en LR + PS
P.S.: ser que molts ho vareu veure anant cap a la feina, enhorabona doncs.
Increible
ResponEliminaQui ho diu que no és una de les 12? Però si ÉS LA FOTO!!!! QUINA PASSADA!!
ResponEliminaPer cert, quina càmera has dit que té la Carla? Com era allò que diu el Gorka dels 99% de les càmeres i dels fotògrafs?
En fi, simplement brutal Fran Rowell!!
No ser, sempre penses que hi ha algo per millorar...
ResponEliminaI sí, en Gorka te raó, no et capfiquis per la càmara pq el 99% de les càmares i dels objectius, és millor que el 99% dels fotògrafs.
En fí, a no ser que siguis aquest 1% :-p
Gràcies per passar pel blog!
Una meravella, tot un regal que deu ser diví doncs surt de l'església, gràcies a Déu!
ResponElimina