dimecres, 24 d’octubre de 2018

Textures

Hola!
Avui us porto tres fotos on el protagoniste és el blanc i negre, les terres de l'Ebre son un magnífic escenari per practicar aquesta disciplina fotogràfica.
Una de les equivocacions més grans que es fan en fotografia es la de transformar les fotos a color que no ens acaben de convencer a blanc i negre i és aquí on la cosa comença a grinyolar... ara, tot cambia quan l'objectiu és aquest, aleshores esdebé complicat i un magnífic repte pel fotògraf sintetitzar i transformar-ho en un monocrom ja que tots els colors tenen la seva equivalencia en tons grisos els quals cal visualitzar mentalment per comprovar que la cosa funcioni en el procés de revelat.

Cal tenir en compte a part de totes les qüestions tècniques d'encuadraments, lineas, punts, etc, etc.. que per exemple els liles, violetes i vermells tiren cap els grisos foscos, que els blaus i verds van cap els grisos mitjos i que els grocs ens donen la paleta més clareta de tons grisosos, en fi, tota una tècnica digne d'admiració per la gent que domina aquesta disciplina.
Aquí us deixo la meva modesta contribució a aquest art!

Espero us agradi!

Salut!





Nikon D750; 17-35 a 17mm;
ISO 100; f/20; 1/10s
Filtre ND 2 passos soft; Pola; tripode i disp.
Revelat en Lr + Ps







Nikon D750; 17-35 a 17mm;
ISO 100; f/7,1; 1/200s
Filtre ND 1 pas soft; Pola; tripode i disp.
Revelat en Lr + Ps






Nikon D750; 17-35 a 17mm;
ISO 100; f/20; 1/100s
Filtre ND 2 passos soft; Pola; tripode i disp.
Revelat en Lr + Ps

divendres, 28 de setembre de 2018

L'ull de Sauron

Passejar pel mig del bosc i sortir del camí pre-definit és un exercici d'abstracció altament recomanable, sobretot si vols trobar moments i situacions noves i rellevants.
Portava ja una bona estona fixan-me i fotografiant branques, troncs i arbusts a contrallum o amb llum lateral o amb llum difusa fins i tot, quant el crepúscle em va atrapar, de cua d'ull el bosc em va fer una senyal i allà debant va apareixer, tenia un hobbit mirant-me fixament i.... ja, ja, jaaaa.... t'imagines! No, però ara en serio, els últims raig de llum del dia van atravessar amb una força extraordinaria tota aquella espessor i us asseguro que la cosa et teletransporta a màgiques vivències i a sòmnis efímers de no saps ven bé què.... en fí, el temps justet de muntar la paradeta i perseguir l'enquadrament oportú, només un parell d'oportunitats per inmortalitzar el moment i vosaltres mateixos, deixeu volar la imaginació... quelcom molt escàs avui en dia!
Una abraçada,





Nikon D750 amb Macro 105 a f/2.8
ISO 80 i 1/40seg
Tripode i disparador
Parasol per evitar flares

dimarts, 18 de setembre de 2018

Mirant el cel d'Albanyà

L'espai, l'última frontera....
us a sona la frase? si, si, jo també en sóc "fan", sempre em recorda la serie quan miro el cel amb profunditat i és que en aquells moments t'en adones que no sóm res, bé, poder sí, potser una petita i insignificant taca en algun racó de l'univers...
Aquest cap de setmana passat vaig disfrutar d'allò més, de la mà dels nostres amics de l'observatori astronòmic d'Albanyà, situat en un lloc privilegiat i on és pot contemplar un cel espectacularment bonic, lluny de contaminació lumínica i amb el permís momentani de la meteorologia vem descobrir i coneixer una mica més el nostre cel.
Ben entrada la nit i acompanyat del meu germà i el meu amic Marc, vem esgotar les hores de visivilitat d'allò més, tot i improvisar una mica els enquadraments, crec que vem aconseguir alguna foto força bonica.
A peu de foto hi trobareu indicacions més específiques de cada presa, espero que disfruteu!
Salut i fins aviat,
Fran





Nikon D750 amb 17-35mm
17mm ; f/2.8; 25s; ISO 3200
Tripoder + disparador
Vaig esperar el reflexe de la llum d'un cotxe
per il.luminar el primer plà de bosc









Nikon D750 amb 17-35mm
17mm ; f/2.8; 20s; ISO 6400
Tripoder + disparador

dissabte, 1 de setembre de 2018

Pasiència i anar fent!

És una mica el que pensava mentre els mosquits intentaven atravesar l'indumentaria que portava per l'ocasió, aquestes petites bestioles que no paren de fotre la guitza als soferts fotògrafs nocturns i matiners, si, si... encara que sigui en plè agost, anava tapat fins les orelles (gat vell!).
En fi, un cop localitzada l'ubicació vaig aproximar-me al punt escollit un cop s'havia post el sol, l'hora blava és un moment idoni per fer els primers ajustos i disparar unes fotos de prova per assegurar els petits detalls que caldrà tenir controlats a l'hora definitiva, exposició, enfoc i programació de l'intervalòmetre a part d'altres ajustos de càmara.
Un cop tot llest, doncs a gaudir de l'espectacle, tot i que aquest va durar 5h i mitja, més o menys... i no val jugar amb el mòbil que et pot fotre enlaire l'obscuritat al costat de la càmara, a no ser que t'apartis molt, però qualsevol deixa la càmara i el trípoder sols a la Costa Brava a l'estiu... ja, ja, jaaaa!

Les circupolars tenen aquell component màgic i de misteri que et dixa una mica en suspens el resultat final,  i que no podràs comprovar fins a la edició a l'ordinador, per exemple, hi han components "extres", com la llum de la contaminació lumínica de faroles, cases i pobles del voltant que no controles massa i que poden afectar a la exposició i alguna que altre excepcionalitat que pugui sorgir durant les hores fosques, com un parell d'expedicions sumbmarines que van apareixer del no res de sota l'aigua amb les seves llanternes, en fi, coses del directe...

Un cop davant de l'ordinador, tot és més fàcil, eliminant aquests fotogrames "defectuosos" i juntant tota la seqüència, en aquest cas de 350 fotos, més una de primer plà i un parell de fotogrames foscos per eliminar el soroll, fas un apilat (en modo aclarar) en Ps i amb uns tocs finals de revelat i ja ens quedaria la cosa llesta per contemplar aquestes boniques traces al cel que deixa el nostre planeta al anar girant al voltant de l'estrella Polar com a eix principal.

Doncs au! espero que us hagi agradat i fins la propera!







Nikon D750 amb un 17-35 f/2.8 a 17mm
Fotos cel: ISO 800 a F/4 - 29s
Fotos pp: ISO 100 - 10s
Tripode + intervalòmetre i anar fent

dijous, 14 de juny de 2018

La Salamandra del Montseny

Bé, jo n'hi dic Salamandra del Montseny, però el seu nom oficial és Salamandra comuna (Salamandra salamandra). És un amfibi urodel que pertany a la família dels salamàndrids.
N'hi ha a molts altres llocs de la nostra geografia i les poblacions s'estenén pel centre i sud d'Europa.
Amb la seva pell tant característica, negre lluent amb les peculiars taques grogues, en forma de "llaç groc" ja, ja, jaaaa... és broma, ja m'agradaria ja! seria la bomba... en fi, que m'en vaig per les "branques" i en mig d'un entorn magnífic, on la pluja hi era present i ens anava remullant constantment vaig poder fels-hi un mini reportatge i del qual us n'he triat 3 fotografies que us ensenyo a continuació.

No sempre es deixen veure però si vas a les hores adequades, generalment son nocturnes i amb les condicions climàtiques adients hi ha forces números de trobar-ne, son amants de la pluja i els rierols, en zones ombrívoles, fresques i humides i generalment solitàries, i com que els humans acostumem a destruir el seu hàbitat, doncs han passat a ser una més de les espècies protegides del planeta.

àpali! a veure si us agraden!
Una abraçada!

Fran









Nikon D750; Nikkor 105 VR 2,8
ISO 800; f/4,0; 1/10seg
càmara a terra, disparador










Nikon D750; Nikkor 17-35 a 17mm
ISO 64; f/9,0; 1,6seg
Càmara a terra i disparador








Nikon D750; Nikkor 105 VR 2,8
ISO 100; f/3,2; 1/1/25seg
tripode i disparador






divendres, 18 de maig de 2018

Primavera radiant!

Aquest any la primavera ha estat radiant, camps verds i acolorits, boscos espesos i frondosos... vaja, el que hauria de ser cada any i no és!
Les Orquídies també han proliferat força i aprofitant la ben entesa, us porto un parell de fotografies que he realitzat aquests dies.

Aquest cop m'acompanyava el meu amic Àlex Alonso (us deixo el seu enllaç, no deixeu de visitar la seva web) perfecte coneixedor del tema, tant d'orquídies, bolets, flors...etc, un artista expert en la matèria...

I per altra banda i dins el marc del magnífic curs de fotografia de Natura que hem fet a l'IEFC de la ma d'en Francesc Muntada (aquí teniu el seu enllaç també) gràcies Francesc per la teva dedicació i interés en ensenyar i compartir, he après un munt de coses, tant de conceptes com de tècnica i treball de camp, amb unes sortides on he disfrutat d'allò més, ha sigut genial!! des d'aquí una abraçada a la Mercè, al Fernando, al Rafa y al Carlos, magnífics fotògrafs i companys de classe ;)

Com us deia abans, les fotos que ens ocupen avui son d'orquídies, la Orchis Anthropophora ( Orquídia de l'home penjat, foto 1) i la Ophrys Lutea (Abellera Groga, foto 2) i per fer-les he emprat la tècnica del focus stacking.
Potser alguns de vosaltres ja la coneixeu i domineu aquesta tècnica, però pels qui no, us en faig cinc cèntims:
es tracta duna tècnica per tenir enfocats tots els plans del subjecte o bona part d'ell mateix, s'aconsegueix mitjançant l'apilat de fotografies. Com que en macro tenim molt poca profunditat de camp per jugar, l'enfoc queda limitat a una part molt petita.
Per obtenir més zona nítida, realitzarem varies fotos enfocant diferents plans de l'escena per aconseguir una imatge final que estigui enfocada des del primer fins  l'últim pla.
Hi ha un aparell que ens facilitarà molt aquesta feina, és tracta d'un carril d'enfoc, aquest aparell ens permetrà moure milimètricament la càmara mentre fem cada fotografia, hi ha una fórmula més tècnica i precisa per calcular el moviment d'aproximació de la càmara, per si s'ha afinar molt el resultat final.

Cal estar molt alerta de no saltar-nos cap fotografia en cada un dels moviments ja que es notaria amb un salt d'enfoc en el resultat final i vigilar el vent o qualsevol petit moviment de la planta o el que sigui que fotografiem i per suposat, molta paciència, ja que a la primera costa molt de que surti bé... ja veureu que a mi em queda molt per perfeccionar encara... Amb el disparador i el trípode ben fixat obtindrem tota la seqüència i un cop davant de l'ordinador, revelarem totes les fotografies amb el sincronitzador de Lr i després farem l'alineat i apilat amb el Ps, que és un comandament predefinit i molt senzill de fer.

Bé, dit tot això us penjo els exemplars protagonistes i les dades EFIX per si algú te curiositat!
Espero que us agradin i fins aviat!

Una abraçada!






Nikon D750 - Obj. Nikor 105 Macro VR 2.8
ISO 100 - f/4,5 - 1/320seg
Trípode - disparador aut. - carril d'enfoc
Apilat de 17 fotografies
Orchis Anthropophora (Orquídia de l'home penjat)











Nikon D750 - Obj. Nikor 105 Macro VR 2.8
ISO 100 - f/5,6 - 1/100seg
Trípode - disparador aut. - carril d'enfoc
Apilat de 32 fotografies - Vista cenital
Ophrys Lutea (Abellera Groga)


dissabte, 24 de març de 2018

LLIBERTAT PEL POBLE CATALÀ !!!

Hola!
Aquesta entrada al blog la vull dedicar a totes aquestes persones perseguides i empresonades injustament per complir el mandat democràtic expresat per tots nosaltres a les urnes. Gent valenta i decidida que lluiten per nosaltres i per els nostres fills/es, per intentar que tinguin un futur millor.

"Si amb tres-cents anys d'ocupació no ens heu callat, tampoc ho fareu ara"

L'he fet en blanc i negre, volia ressaltar la força de la llum en un món que sovint veiem massa gris, al final sempre hi ha llum...
LLIBERTAT COMPANYS, NO ESTEU SOLS!!!



divendres, 2 de març de 2018

Gel

Hola!
Els protagonistes d'aquests dies, el gel, l'aigua, la neu i el fred s'han guanyat a pols una entrada al meu blog...
Aquest passat cap de setmana vaig estar en el joliu indret de Castellar de n'Hug, poblet que visito de tant en tant, ja sigui per gaudir dels seus paisatges com per visitar part de la família que tinc allà, si mai hi aneu, instal.leu-vos a l'Hostal La Muntanya on gaudireu d'una exel.lent gastronomia i de l'amabilitat i simpatia de la Sisqueta, el Ferran i la seva dona la Crina, que regenten l'hostal i la fonda!
De camí a les Fonts del Llobregat, les quals rajaven d'allò més, vaig anar descobrint petits tresors glaçats que em van fer passar una bona estoneta, des de les formes i caramells de gel a la vora del riu fins a fulles atrapades en el glaç i finalment la cascada de les fonts en el seu naixement.
Per fer les del gel vaig fer servir el 105 Macro de nikon que tinc que sempre m'ha donat bons resultats i per la de les fons l'angular de 17mm de nikon també, amb un polaritzador i un ND suau de 3 passos.

Doncs espero que us agradin!

fins aviat!
f

























dimecres, 28 de febrer de 2018

Nevada general

Avui si que ha nevat! Ens em despertat amb tot el poble enfarinat i mira, he agafat la nikon i a voltar una mica que això no es veu cada dia.
He buscat un parell de llocs que no tinc molt vistos desde casa meva, però avui era fàcil de trobar bonics motius per immortalitzar. La cosa ha durat poc i a mig matí ja havia desaparegut tot, la pluja se n'ha encarregat!
Doncs àpali! Aquí us deixo un parell de postaletes!

Fins aviat!














dissabte, 10 de febrer de 2018

Bonics records amb bona llum

Hola!
Us porto tres fotografies de l'última aventureta, aquest cop acompanyat de 3 amics que feia molt de temps que no ens veiem (en Gorka, l'Antonio i l'Enrique) i va ser un d'aquells dies que et porten records i dels bons, tot recordant batalletes i experiències d'altres sortides.
Un cop més la natura et posa les condicions de "joc" d'aquell dia, que si roques, que si onades cap aquí i cap allà, que si boires més o menys denses...que si ara m'acosto més o si trio un punt més alt o si poso un filtre o si en poso un altre o si no en poso cap... en fi, que la cosa és força emocionant i divertida.
Disposats tots quatre amb fila i cobrint tota la platja vem anar buscant els millors enquadraments i posant la miqueta de personalitat que cada un tenim en les nostres fotografies, i mica en mica vem anar immortalitzant "la sortida de sol" a Cala Trons a Lloret de Mar encara que les protagonistes fossin les boires i el joc més dinàmic el posessin les onades...
No ho acostumo a fer, però aquesta vegada em vaig arriscar i vaig canviar sovint de posició per intentar mostrar moments diferents d'aquest paisatge, és el que he intentat mostrar-vos amb aquesta serie de fotografies d'avui.

En fi, espero que les disfruteu igual que ho vaig fer jo, fent-les i compartint aquests moments, per cert, la xurreria on ens va portar l'Enrique per esmorzar, va està molt bé, encara que l'únic que va menjar xurros va ser ell, ja, ja, jaaaa!

Una abraçada amics!


















divendres, 29 de desembre de 2017

Bona Llum i Bon Any nou!

Un passeig d'estiu per sobre els penyassegats resseguits pel camí de ronda que boreja les platges de l'Escala, on l'intensa calor de l'agost queda esmorteïda per les ombres dels pins que sobreviuen l'embat de tramuntanes i ventolades típiques de la nostra costa. Temps que semblen llunyans, moments que sovint tornen al meu cap quan busco formes úniques i curioses d'aquests pins singulars, amb petits ratjos de sol que entren amb força i em dificulten el control de lo incontrolable, la llum, la tinta dels fotògrafs, caprixosa i efímera em marca la pauta i m'obliga a correr o a aturar-me segons el raconet escollit... espero que us abradin!
BON ANY I BONA LLUM PER TOTS!
Una abraçada!























divendres, 1 de desembre de 2017

Bonica llum

Hola!
Avui torno cap els meus paisatges, una escapadeta matinal amb la colla de l'Afovisp (és l'associació fotogràfica del meu municipi) cap el poble de Sils i el seu "llac", ho poso entre comentes perqué l'aigua ni es veu de lo sec que està, sé que no és la millor època però igualment fa una mica de peneta veure-ho així, tot això son efectes del canvi climàtic, segur!... i encara avui en dia et trobes a gent que no s'ho creu...
Les herbes estaven força altes i junt amb el gebre matinal em van donar bastant de joc, en segon plà i ja una mica més lluny, l'evaporació de l'aigua amb el canvi de temperatura, deixava anar una mica de brumera que em van fer entretenir una estoneta. Després, i mirant cap a l'altre costat, el reflexe solar va pintar un cel magnífic que em va fer disfrutar d'allò més...de tot aquest còctel natural, en van sortir aquestes imatges que espero us agradin.

Salut i fins aviat!
Fran









diumenge, 19 de novembre de 2017

Per terres Basques

Hola!
Aquí teniu una petita col.lecció de bolets que he pogut fotografiar amb la tècnica del macro i de la mà del micòleg i fotògraf Àlex Alonso, (tot i que ell diu que no ho és... ja, ja, jaaa!) us deixo l'enllaç perque l'Àlex és un exel.lent coneixedor d'aquest tema, fa molts anys que fotografia bolets, a part d'insectes, plantes i amfibis... i domina la tècnica i transmet l'estima per fer-ho a la perfecció, us recomano un dels seus tallers perquè ho passareu genial... des d'aquí una abraçada Àlex i ànims per seguir-ho fent a aquest nivell...

Hola!
Aquí os traigo una pequeña colección de setas que he podido fotografiar con la técnica del macro y de la mano del micólogo y fotógrafo Álex Alonso (aunque él dice que no lo es ... ja, ja, jaaa!), os dejo el enlace porque Álex es un excelente conocedor de este tema, hace muchos años que fotografía setas, aparte de insectos, plantas y anfibios ... y domina la técnica y transmite el aprecio por hacerlo a la perfección, os recomiendo uno de sus talleres porque lo pasaréis genial ... desde aquí un abrazo Alex y ánimos para seguir haciéndolo a este nivel ...




Àlex i Iñigo preparant la presentació a Mondragón



l'Àlex ensenyant i explicant tècniques durant el treball de camp





Anàlisi i valoració de les fotografies realitzades durant la sessió fotogràfica en el bosc



A més a més vam està de conya durant els dos dies del taller que vam passar a Euskal Herria en una casa Rural fantàstica que es diu El Caserío de Areano que està situat en un barri rural de Mendiola a tocar del poble de Aretxabaleta i molt a prop de Mondragón a la província de Gipuzkoa, amb una gent fantàstica i molt acollidora, des de aquí una abraçada a tots... no els anomeno porque m'en deixaria algun i més val no enemistar-se amb un Basc, ja, ja, jaaaa! és conya que son molt bona gent com us deia, i a sobre sensibilitzats amb el poble català i això és d'agrair, que amb la simpatia que ens tenen per les espanyes, una mica de "carinyu" no ve malament, ja, ja, jaaaaa! En fi, que si aneu per allà us ho recomano, unes vistes magnífiques i una cuina de bon tastar ;)

Además estuvimos de coña durante los dos días del taller que pasamos en Euskal Herria en una casa rural fantástica, El Caserío de Areano  que está situado en un barrio rural de Mendiola cerca del pueblo de Aretxabaleta y muy cerca de Mondragón en la provincia de Gipuzkoa, con una gente fantástica y muy acogedora, desde aquí un abrazo a todos ... no os pongo todos sus nombres porque me dejaría alguno y más vale no enemistarse con un Vasco, ja, ja, jaaa! es coña que son muy buena gente como os decía, y encima sensibilizados con el pueblo catalán y eso es de agradecer, que con la simpatía que nos tienen por las españas, un poco de "cariño" no viene mal, ja, ja, jaaaaa! En fin, que si vais por allí os lo recomiendo, excelentes vistas y una cocina de buen probar;)




Casa rural El Caserío de Areano després d'un petit xàfeg.
Un lloc maquíssim, una abraçada al Mikel que ens va atendre molt bé.


Tornant a la fotografía dels bolets, vaig descobrir exemplars que no havia vist mai els quals vaig provar de fotografiar tal i com l'Àlex ens va explicar en el taller i que mitjançant la tècnica del macro, que és la que vam fer servir, vam obtenir uns resultats força xulos. També hi ha altres tècniques, amb teleobjectiu per exemple, on pots aillar encara més el subjecte,  etc... en fi, que totes tenen el seu intríngulis.
Preparar una foto d'aquestes, vol el seu temps, primer trobar l'exemplar en qüestió, després observar-lo i veure'n les peculiaritats, això vol dir conèixer una mica l'espècie per valorar-ne l'interés, després comprovar el tema de llums i ombres, també el fons si queda lluny o a prop, desenfocat o definit... i finalment, estirar-se a terra i començar a treballar per obtenir una bona foto... o sigui que de senzill, res de res... , molta pasciència i pràctica ja ,ja, jaaaa!
No sé, a mi em va passar el matí volant...


Volviendo a la fotografía de las setas, descubrí ejemplares que no había visto nunca y a los que probé de fotografiar tal como Álex nos explicó en el taller y que mediante la técnica del macro, que es la que utilizamos, obtuvimos unos resultados que fueron bastante chulos. También hay otras técnicas, con teleobjetivo por ejemplo, donde puedes aislar aún más el sujeto, etc ... en fin, que todas tienen su intríngulis.
Preparar una foto de estas, requiere su tiempo, primero encontrar el ejemplar en cuestión, luego observarlo y ver las peculiaridades, esto significa conocer algo la especie para valorar el interés, después comprobar el tema de luces y sombras, también el fondo si queda lejos o cerca, desenfocado o definido ... y finalmente, tumbarse en el suelo y comenzar a trabajar para obtener una buena foto ... o sea que de sencillo, nada de nada ... mucha paciencia y práctica, ja, ja, jaaa!
No sé, a mí me pasó la mañana volando ...

Espero que us agradin!


P.D: lo he traducido en castellano también y al Vasco no me he atrevido para evitar alguna que otra cagada en la traducción del texto, os pido disculpas de antemano y un fuerte abrazo desde Cataluña!

Ikusi nahi baduzu!
A besarkada,
Fran

Ganoderma lucidum?
estava en mig d'un prat verdíssim molt guapo


Aquest si que no he trobat l'espècie
a veure qui m'ajuda  ;)






Macrolepiota Procera,

vista cenital, tenia un barret brutal aquest exemplar





Macrolepiota Procera

és el mateix que l'anterior però vist de costat







Clathrus archeri

Aquest és una passada, agafa unes formes increibles




diumenge, 29 d’octubre de 2017

Seguint amb les estrelles

Hola !
Avui us porto un parell de fotos nocturnes, segueixo una mica amb la línia fosca que porto darrerament, ja veieu, soc tossut, i com que em costen i m'agraden,  hi fotu la banya a veure què tal...
Veure la via làctia és espectacular, és una meravella de la natura que no et deixa indiferent, quan veus per la petitona pantalla de la nikon aquell resplandor nocturn, els ulls et fan pampallugues i penses: no som res!
Preparar aquest tipus de fotografies ja és en sí mateix una aventura, cal buscar l'ubicació exacta perque llueixi d'allò més, consultar la meteo a veure que no tinguem núvols i que la lluna estigui una estoneta amagada, també és convenient està allunyat de pobles i ciutats pel tema de la contaminació llumínica i finalment aconseguir desplaçar-te fins el lloc desitjat per poder fer la fotografia. Un cop aconseguit tenim una miqueta de processat amb l'ordinador fent servir el Lightroom i el nostre amic photoshop per acabar de resoldre el tema, i àpali a disfrutar de l'espectacle...
En fi, espero que us agradin!
Salut i república companys!!









dissabte, 7 d’octubre de 2017

Controlar lo incontrolable!

Hola Amics!
Avui us porto un parell de fotografies on el temps d'exposició en són els protagonistes. Les llargues exposicions sempre tenen un plus de creativitat i d'intriga a la vegada, són uns minuts misteriosos on el resultat final es fa quelcom imprevisible, la llum, el moviment de les boires, les onades, etc son aspectes que combinats tots junt crean la màgia d'un paisatge efímer i fonedís!
 En fi, una mica com els dies convulsos que vivim, estranys, d'intriga i emocionants i espero que amb un resultat magnífic per la gent d'aquesta terra tan bonica!
Espero que us agradi!

Una abraçada!
Fran








divendres, 15 de setembre de 2017

Sota l'aigua II - Peixos

Yeaaa! Ja torno a ser aquí...
Vinga, avui us porto unes quantes espècies que he anat trobant, descobrint i coneixent aquests dies de relax estiuenc, avui que ha caigut un bon xàfec ve de gust recordar una mica de caloret de l'estiu...
Per fer aquetes fotos cal una bona dosi de pasciència i bastanta dedicació, ja veureu que a més a més alguna "justeja" en quan a qualitat fotogràfica d'enfoc i algun altre tema però ja us dic que la cosa es complica a sota l'aigua, cal mantenir la flotavilitat i sense un cinturó de ploms encara costa més o sigui que he fet el que he pogut, per tant si alguna és justeta no m'ho tingueu en compte, que soc "novato" en el tema, us prometo que l'any que ve perfeccionaré la tècnica, ja, ja, jaaaaa!
La càmara fotogràfica que faig servir és una Olympus bàsica, aguanta 10 m. de profunditat, al no fer arxius Raw (lo que seria un arxiu aconsellable per poder editar adequadament) queda força limitada per ajustar el to, l'enfoc el soroll i d'altres elements fotogràfics que s'han de processar en totes les fotografies digitals, aquesta càmara que tinc només ens permet fer petits ajustos en el jpg que genera en cada fotografia, per tant us aconsello, si algun cop us endinseu en aquest món, de vigilar que la càmara us doni aquesta possibilitat per a aconseguir millors resultats.

Per cert Eduard! Gràcies un cop més per orientar-me en aquest increible món submarí!

I a la propera entrada... més!
Fins aviat!


Fran



Palaemon serratus -Bouquet





Un Fadrí (Thalassoma pavo) i un Sard (Diplodus sargus)





Aiptasia diaphana





Parablennius incognitus





Rogers o Molls de roca (Mullus surmuletes)

dijous, 7 de setembre de 2017

Sota l'aigua I - Paisatges submarins

Holaaaaa amics i amigues!

Avui us presento una serie una mica diferent, es tracta de fotos submarines,...mira estic de canvis, explorant noves possibilitas que em dona la fotografia, un món que sempre m'ha fascinat i és una d'aquelles cosetes que sempre et van fent xiu-xiu a l'orella fins que ho proves i després... patam! ja no pots parar, ja, ja, jaaaa, i sí! és una passada i m'ho he passat bomba!!, ja fa un parell d'anys que vaig fent alguna coseta (molt modesta, esclar) però aquest any m'he decidit a fer-ho una mica més en serio i aprofitant les vacances i engrescat com he estat amb el concurs del company i amic Eduard Marques (us deixo linkat el seu blog, que és una passada) he fet una bona colla de fotografies aquàtiques que m'han permès de descobrir lo bonica i perquè no dir-ho, difícil disciplina fotogràfica, com és la submarina.
De la ma i consell de l'Eduard, he conegut moltes espècies que no tenia ni idea que existien, a més de posar-hi nom i de coneixer les seves característiques ja sigui de localització, costums i curiositats varies que no m'han deixat de sorprendre en cap moment.
Ja us abanço que ho repartiré en dos o tres entrades al blog, que tinc bastant material i així no us aborriu, ja, ja, jaaaaaa!
Aquesta primera serie va de paisatges submarins, la següent dels animalons amb els que m'he anat creuant aquests dies i la tercera.... ja veurem... que també n'he fet de les que domino una mica més ja, ja, jaaaa!
També us he de dir que tota la serie està feta amb una Olympus stylus una mica atrotinada, ara hi ha models bastant més currats dins de la mateixa marca que et permeten més opcions tant de macro com de qualitat en el sensor, com amb millora del soroll, il.luminació etc... però per començar m'ha anat força bé. I les ubicacions on he fet les fotografies son per diverses platges de la Costa Brava a tocar de l'Escala.

Doncs àpali, som-hi i fins la propera!

Una abraçada!
Fran



Aquesta me l'ha fet la meva filla ;)








































Banc de Salpes - (Sarpa-salpa)


Altres treballs

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...