dimecres, 7 de març de 2012

UN SOMNI FET REALITAT

Una persona em va dir un cop "si dessitges una cosa cada dia del món, al final es compleix" , doncs jo he fet realitat un somni que tenia fa molt de temps i és poder fer fotos amb personalitat, que trensmetin alguna cosa en el moment de mirar-les, que no et deixin indiferent al contemplar la seva forma, color, equilibri o la seva llum, i que a sobre tinguin una certa qualitat (això ja és més relatiu i l'experiència i l'insistència faran la resta... espero!).
Per mi, aquest primer recull d'imatges marquen un inici cap una manera de percebre la fotografia de paisatge i natura, sobre tot en el moment de fer la captura.
L'imatge te que ser quasi perfecte en aquell precis moment i no em refereixo a complir totes les normes compositives, proporcionals, etc.que també, sino a captivar-te i a transportar-te en aquella petita història o visió de la realitat que vols inmortalitzar, d'aquell moment únic que et proporciona la natura. T'has de sentir part d'aquella platja, d'aquell bosc, d'aquelles roques, d'aquell cel.
Vull agraïr a tota la colla de monitors del northphototours com en Gorka, Antonio, Enrique i Sergi, que m'han transportat cap a tot això, i no només als coneixements de tècnica fotogràfica que he adquirit, si no a tota aquella part visceral, de sentiment, de visió, d'entendre allò que estem fent, del perque ens llevem a les 5 del matí o no dormim en tota una nit... son coses que no es poden explicar i que quant la gent que t'ensenya o fa així, es que ho porten a dins.
Bé paro de fotre més el rotllo i us deixo amb un recull de fotografies que he fet d'aquestes petites cales del nostre petit País.
Espero que us agradin!









5 comentaris:

  1. Aquí et volia veure, Fran!
    Molt bon recull de moments, en especial mágrada la 5ª i la última... en aquesta no vaig creure, però tú la vas veure, i t'ho vas currar.
    Bona visió º-)

    Que ningú s'equivoqui... les fotos nos es fan amb la càmara... es fan amb el cap, amb el cor. Desmitifiquem l'equip, que només és l'eina... es com donar tot el valor d'una escultura al buril...

    A donar-li canya, company!

    ResponElimina
  2. Gràcies Antonio! però la meitat d'aquesta última es teva, a vegades tornar a treure els bàrtuls després de tres hores de sessió fa una mica de mandre però la recompensa s'ho val.
    Un lloc increible i plè de possibilitats!

    ResponElimina
  3. Caram Fran, molt bones, la 8º es molt xula i la última i la primera i la... totes. Enhorabona.

    ResponElimina
  4. Fraaaaaaaanky, ueeeeeeeeeee!!!
    Això és massa. ARA JA EM PUC MORIR!!!
    Impressionant recull. I perquè vols un Tokina tu! Quina canya.
    Felicitats, crack! Un somni fet realitat!

    ResponElimina
  5. Gràcies pels vostres comentaris i fins aviat :-)

    ResponElimina

COMENTARIS

Altres treballs

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...