dimarts, 18 de setembre de 2018

Mirant el cel d'Albanyà

L'espai, l'última frontera....
us a sona la frase? si, si, jo també en sóc "fan", sempre em recorda la serie quan miro el cel amb profunditat i és que en aquells moments t'en adones que no sóm res, bé, poder sí, potser una petita i insignificant taca en algun racó de l'univers...
Aquest cap de setmana passat vaig disfrutar d'allò més, de la mà dels nostres amics de l'observatori astronòmic d'Albanyà, situat en un lloc privilegiat i on és pot contemplar un cel espectacularment bonic, lluny de contaminació lumínica i amb el permís momentani de la meteorologia vem descobrir i coneixer una mica més el nostre cel.
Ben entrada la nit i acompanyat del meu germà i el meu amic Marc, vem esgotar les hores de visivilitat d'allò més, tot i improvisar una mica els enquadraments, crec que vem aconseguir alguna foto força bonica.
A peu de foto hi trobareu indicacions més específiques de cada presa, espero que disfruteu!
Salut i fins aviat,
Fran





Nikon D750 amb 17-35mm
17mm ; f/2.8; 25s; ISO 3200
Tripoder + disparador
Vaig esperar el reflexe de la llum d'un cotxe
per il.luminar el primer plà de bosc









Nikon D750 amb 17-35mm
17mm ; f/2.8; 20s; ISO 6400
Tripoder + disparador

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada

COMENTARIS

Altres treballs

Related Posts Plugin for WordPress, Blogger...